Tinta i Sang de Han Kang
Hi ha històries que no es deixen
explicar fàcilment. No perquè siguin complexes... sinó perquè toquen llocs que
costa posar en paraules.
Així és Tinta i Sang, la
última novel·la de Han Kang que no es limita a narrar, sinó que convida explorar
la cara oculta de la lluna, en el sentit de voler conèixer al cent per cent una
persona. Això és possible? Doncs sembla que sí quan fa escassament una setmana
l’Artemis 1 va mostrar a tot el món la cara oculta de la lluna, metàfora de tot
allò desconegut, inexplorat i misteriós.
Des del primer moment la sensació
no és tant d’estar llegint una novel·la de misteri, sinó d’entrar en un espai
emocional fràgil que explora
Tinta i Sang tracta sobre
la mort de la Seo Inju, pintora i amiga de la protagonista, la Jeonghui. Arran
de la publicació d’un llibre sobre la vida i obra de la Seo Inju on es revela
que la seva mort va ser un suïcidi, la Jeonghui no s’ho pot creure i comença a
indagar sobre l’últim any de vida de la Inju, que per circumstàncies emocionals
van estar més allunyades l’una de l’altra. Això ens durà a un llarg recorregut
on explorarem grans temes com els silencis que Han Kang emplena amb pensaments,
amb preguntes que venen a la ment en moments quotidians. El tema de la solitud
encara que no s’hi està físicament però es sent per dins. També trobem una
exploració constant del cos, del dolor i de la memòria. Com s’inscriuen dins
nostre, com condicionen la manera d’estimar, de relacionar-nos, de viure.
Amb Han Kang no has d’esperar
respostes, aquesta autora planteja preguntes, disserta sobre temes amb
preguntes com la cerca de la veritat al voltant de l’Inju com del sentit de la
vida, de la fe, d’allò que dona sentit a la vida, a aquest món on ens trobem.
Cerca una resposta a tot això per trobar-hi un sentit.
Han Kang és una mestra de la
narració clara, amb l’ús de les paraules exactes però també de l’exploració d’allò
que està més enllà del terrenal.
Llegint Tinta i Sang veiem
certs aspectes recurrents de l’obra de Han Kang, com el paisatge glaçat amb la
neu caient i deixant-ho tot pintat de Blanc i l’ocell com vehicle a aquest món
oníric i transmissor dels missatges del inconscient.
Tinta i Sang és una
lectura que va més enllà de les circumstàncies de la mort de l’Inju. No és una
lectura senzilla, t’obliga a submergir-te en la vida solitària i complicada de
la Jeonghui i la Inju perquè si només et quedes surant al damunt no podràs assaborir
realment la novel·la ja que és d’aquells llibres que tenen la capacitat de
quedar-se amb tu dies després d’haver-lo acabat de llegir.
No és un llibre per a tothom. Però
potser sí per aquells que busquen alguna cosa més que una història, una
experiència, una emoció, una reflexió.
Comentarios
Publicar un comentario